El te verd i el te negre estan menys separats per la pròpia planta que pel que passa amb les fulles després de ser collides.
Tots dos tes comencen amb la mateixa planta
El te verd i el te negre provenen de Camellia sinensis. Les seves principals diferències apareixen després de la collita. Les fulles de te verd s'escalfen relativament aviat per limitar l'oxidació, mentre que les fulles de te negre s'oxidin més completament abans d'assecar-se.
Aquesta diferència de processament crea dos estils molt diferents a partir de la mateixa planta. El te verd acostuma a mantenir un caràcter més fresc i vegetal, mentre que el te negre desenvolupa colors més profunds i sabors més plens i rics.
| Característica | Te verd | Té negre |
|---|---|---|
| Oxidació | Limitat per la calefacció anticipada. | Permet desenvolupar-se més plenament. |
| Color licor | Verd pàl·lid, groc-verd o daurat. | Ambre, coure o-marró vermellós. |
| Sabor comú | Fresc, vegetal, torrat o floral. | Maltat, afruitat, dolç o fresc. |
| Elaboració de cervesa | Normalment aigua més suau i temps més curt. | Sovint aigua més calenta i més abrupta. |
| Maridatge de menjar | Menjars lleugers, sabors frescos i menta. | Aliments per esmorzar, llet, espècies i postres. |
Quin te és més fort?
La força depèn de la fulla, grau, quantitat utilitzada i mètode d'elaboració. El te negre sovint té un gust més complet, però una pólvora o un chunmee fortament elaborats també poden produir una tassa intensa. El color per si sol no és una mesura perfecta de la força del gust.
Quin hauria de triar un comprador?
La resposta depèn del consumidor. El te verd pot adaptar-se als mercats que busquen caràcter fresc, preparació de-te de menta o una beguda diària més lleugera. El te negre pot convenir als clients que prefereixen un color més intens, el te amb llet o un estil d'esmorzar més fort.
