àrab (العربية, al-ʿarabiyyah) és una llengua semítica, com l'hebreu i l'arameu, que va aparèixer per primera vegada a mitjans del segle IX aC al nord d'Aràbia i al Sàhara al sud del Llevant.[4][5]A diferència dels dos últims, on el primer deriva de l'altre, però, l'àrab és en si mateix una llengua arrel, com el llatí. A diferència del llatí, avui dia encara és molt utilitzat i parlat. Uns 292 milions de persones la parlen com a primera llengua. Molta més gent també la pot entendre com a segona llengua al Magrib. La llengua àrab s'escriu de dreta a esquerra en un alfabet consonàntic, que també s'anomena abjad.[6]Com que és tan àmpliament parlat a tot el món, la llengua és una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides. Les altres llengües oficials de l'ONU són: anglès, francès, espanyol, rus i xinès.[7]
Molts països parlen l'àrab com a llengua oficial, però no tots el parlen de la mateixa manera. La llengua té molts dialectes, o varietats, com ara l'àrab estàndard modern, l'àrab egipci, l'àrab del Golf, l'àrab magribí, l'àrab llevantí i molts altres. Alguns dels dialectes es parlen de manera tan diferent entre ells que alguns parlants tenen dificultats per entendre l'altre. No obstant això, moltes paraules dialèctiques estan encara arrelades en la llengua original o clàssica.
La majoria dels països que utilitzen l'àrab com a llengua oficial es troben a l'Orient Mitjà. Formen part del món àrab, la religió més gran de la regió és l'islam.
L'àrab és molt important a l'Islam perquè els musulmans creuen que Al·là (Déu) el va utilitzar per parlar amb Mahoma a través de l'arcàngel Gabriel (Jibril), donant-li l'Alcorà en la llengua. Molts però no tots els parlants àrabs són musulmans. Es creu que el miracle de l'Alcorà està en la seva llengua.
L'àrab també s'està convertint en una llengua popular per aprendre al món occidental, tot i que de vegades la seva gramàtica és molt difícil d'aprendre per als parlants nadius de les llengües indoeuropees. Moltes altres llengües han manllevat paraules de l'àrab per la seva importància en la història. Algunes paraules angleses que es poden remuntar a l'àrab són sucre,[8]cotó,[9]revista,[10]àlgebra,[11]alcohol[12]i emir.[13][14][15]
L'àrab és una llengua oficial d'aquests països:
Algèria
Bahrain
Comores
Txad
Djibouti
Egipte
Eritrea
L'Iraq
Israel
Jordània
Kuwait
Líban
Líbia
Mauritània
el Marroc
Oman
Pakistan
Palestina
Qatar
Aràbia Saudita
Somalilàndia
Sudan
Síria
Tunísia
Emirats Àrabs Units
Iemen
També és una llengua nacional de:
Mali
Somàlia
Senegal
Alfabet[canviar|canviar la font]
L'alfabet àrab és un alfabet consonàntic amb 28 lletres, com s'enumeren a continuació:
ا (Alif, pronunciat a)
ب (Ba, pronunciat com la lletra anglesa 'b')
ت (gràcies, pronunciat semblant a la lletra anglesa 't')
ث (Tha, pronunciat com la 'th' a 'bath')
ج (Anònim, pronunciat com 'j')
ح (Haa, pronunciada com una 'h' pesada des del coll)
خ (ja, pronunciat com un vomit o un bufet de la gola)
د (Dal, pronunciat com 'd')
ذ (Thal, pronunciat com la 'th' a 'la')
ر (ra', pronunciat com 'r' en italià)
ز (Zay, pronunciat com 'z' en zebra)
س (vist, pronunciat com un xiulet)
ش (brillantor, pronunciat com 'shh')
ص (Saud, pronunciat com elvistperò una mica més pesat)
ض (Dah, pronunciat comDalperò més pesat)
ط (tah, pronunciat com una 't' pressionada)
ظ (Tha, pronunciat estirant la secció mitjana de la llengua cap avall mentre intentes dir una 'th' pesada)
ع ('ain, pronunciat semblant a un so nàutica)
غ (GHA, pronunciat com aigua de gàrgares)
ف (fa, pronunciat com 'f')
ق (QAF, com el so que es fa als dibuixos còmics quan els personatges beuen una copa)
ك (Kaf, pronunciat com 'k')
ل (Lam, pronunciat com 'L')
م (Meem, pronunciat com 'm')
ن (migdia, pronunciat com 'n')
ه (ha, so suau 'h')
و (vau, pronunciat com 'w' o 'ooh')
ي (ja, pronunciat com 'y')
