L'évaluation professional d'un thé vert no ha de passar se limitar a son apparence. Un producte pot ser molt bonic a un segon més decevant després de la infusió. Il és necessari d'observar les diverses etapes.
La primera etapa consisteix en examinar les fulles sèches. Leur forme doit correspondre au type annoncé : plate, roulée, torsadée, en perles ou en aiguilles. La color ha de ser natural i relativament homogène. Una quantitat excessive de poussière, de tiges o de morceaux pot indicar un tri insuffisant.
El perfum sec ha de ser propi. Segons el producte, il pot ser végétal, floral, grillé o lleugerament sucré. Un odeur de moisi, de fumée excessive, d'humidité ou de stockage prolongé constitue un senyal d'alerta.
L'infusió s'ha de preparar en condicions idèntiques per comparar diverses mostres. S'han d'utilitzar la mateixa quantitat de thé, la mateixa temperatura d'aigua i la mateixa durada d'infusió.
La couleur de la liqueur doit être claire et brillante. Elle peut varier du jaune pâle au vert-jaune selon le type de thé. Un licor molt problemàtic pot quedar lie a una proporció de partícules forta, a un mal tractament o a un emmagatzematge inadaptat.
El goût doit être observat sous plusieurs angles: fraîcheur, douceur, amertume, astringence, intensité et longueur en bouche. Una lleugera amertume pot ser normal, sobretot per a algunes matèries primeres. Elle devient problématique quan ella és agressiva, desequilibrada o acompanyada d'un gust estranger.
L'aroma després de la infusió és també important. Un bon thé conserve une odeur nette et cohérente amb son style. Les fulles infuses han de ser examinades per comprovar la seva mida, la seva tensió, la seva color i la seva regularitat.
Pour els achats professionals, il és útil de provar la resistència a diverses infusions. Alguns mercats buscant un thé qui reste present després de dos o tres preparacions. D'autres privilegiats una primera infusió molt parfumée.
Els criteris físics i químics han de completar l'avaluació sensorial. La teneur en humidité, la propreté, els residus de pesticides, els criteris microbiologiques i la conformitat de l'emballage poden ser controlats segons les exigences du marché.
En conclusió, una bona avaluació reposa sobre un mètode estable i sobre diversos criteris. Le meilleur échantillon n'est pas seulement celui qui impressionne au premier regard, mais celui que conserva una qualitat coherente en la tassa i respond als necessitats reals del mercat.
