Entendre el mètode ajuda els compradors a descriure el producte amb claredat i a triar l'experiència que prefereixen els seus clients.
Els dos termes descriuen diferents maneres d'afegir aroma
El te perfumat acostuma a guanyar aroma a través del contacte amb flors fragants o botànics. El te de gessamí és l'exemple més-conegut: el te absorbeix l'aroma de les flors de gessamí durant un procés d'olor controlat.
El te aromatitzat normalment utilitza materials aromatitzants afegits, com ara extractes naturals, olis essencials, compostos de sabor o trossos de fruita i herbes. Tots dos estils poden crear productes atractius, però ofereixen experiències sensorials diferents i s'han de descriure clarament.
| Estil | Com s'afegeix l'aroma | Exemples comuns |
|---|---|---|
| Té perfumat | L'aroma es transfereix de flors o botànics al te. | Te verd-perfumat de gessamí. |
| Té aromatitzat | S'apliquen o es barregen extractes, olis o aromatitzants. | Té amb gust de llimona, fruita o bergamota-. |
| Te barrejat | El te es barreja amb herbes, espècies o pètals visibles. | Barreges de te a la menta o te condimentat. |
Què poden notar els consumidors
Un te amb perfum tradicional sovint té una fragància que se sent integrada amb la fulla i canvia gradualment durant l'elaboració. Un te aromatitzat pot proporcionar una aroma més directa i consistent, especialment en bosses de te o productes preparats--per beure. La qualitat final depèn de la base del te, el material aromàtic i l'equilibri de la formulació.
Com triar entre els dos
Per què la base de te encara importa
Un aroma afegit fort no pot amagar permanentment una base de te feble, ranci o desequilibrada. La fulla ha de proporcionar el cos, el color i l'acabat que espera el client.
